La rivalitat històrica entre Tarragona i Reus ha viscut aquest cap de setmana una nova escalada després que diverses veus reusenques reclamessin la paternitat emocional de la Universitat Rovira i Virgili, argumentant que una institució d'aquesta ambició no es pot entendre sense l'energia moral, comercial i lleugerament ofesa de la capital del Baix Camp. La resposta de Tarragona no s'ha fet esperar: fonts properes al consistori han exigit una mediació internacional, preferiblement amb observadors neutrals que no hagin estudiat mai a la URV i que no tinguin parents a Reus.
El conflicte s'ha encès quan un portaveu cívic reusenc ha declarat en una tertúlia local que "la universitat és de tots, però sentimentalment una mica més nostra". L'afirmació ha estat rebuda a Tarragona amb el mateix tipus de silenci tens que acostuma a precedir les discussions sobre l'aeroport, el vermut i qui pot parlar amb autoritat sobre modernitat comarcal. En poques hores, diversos experts autoanomenats han comparegut a xarxes, bars i grups familiars per recordar que la URV té campus, edificis i traumes compartits suficients per generar un desacord de llarga durada.
"La universitat és de tots, però sentimentalment una mica més nostra."
Per reduir la tensió, s'ha plantejat crear una comissió bilateral que determini quins elements són estrictament acadèmics, quins són administratius i quins són purament sentimentals. Entre els primers punts de debat hi ha qui pot pronunciar "la nostra uni" sense provocar un comunicat indignat de l'altra banda i si els estudiants tenen dret a dir que van "a Tarragona" o "a Reus" segons on els vingui bé aquell matí. Diverses fonts universitàries han admès que el principal valor de la institució en aquests moments és recordar a tothom que, malgrat els edificis, les classes i els doctorats, el que realment uneix el territori és discutir per coses que mai no quedaran del tot resoltes.
Mentrestant, la ciutadania observa el nou episodi amb la resignació afectuosa de qui sap que la rivalitat no acabarà mai, però tampoc interessa gaire que s'acabi. Un comerciant del centre de Tarragona ha resumit l'estat d'ànim amb una frase que ja es repeteix per diverses places: "Si algun dia ens posem del tot d'acord, qui serem exactament?"