Diccionari del Camp

1. Salutació ciutadana entre dos coneguts. No requereix resposta literal.

   — Bon dia, Joan. — Ho notes?

2. Alerta tècnica informal. Indica que l'aire, l'ambient o la situació contenen un element identificable per a qui ja ha après a no demanar gaire precisió; no en requereix d'altres.

   Va obrir la finestra i va tornar a tancar-la sense dir res. Tothom va saber que ho notava.

3. Observació meteorològica polivalent. Pot referir-se a humitat, vent de mestral, pressió atmosfèrica o l'arribada del cap de setmana.

4. Crítica indirecta a un tercer, especialment quan aquest tercer és present.

Sin. veus què vull dir. Cf. aquí al costat.

Mesura aproximativa que oscil·la entre la quantitat traça i la meitat de la ciutat, segons context, edat i intenció del parlant.

1. Quantitat petita, indeterminada però real.

   Posa-li una mica de sal.

2. Quantitat substancial dissimulada per cortesia.

   — Ha plogut? — Una mica. (Es refereix a tres dies seguits d'aigua.)

3. Quantitat negada per estratègia social.

   — Estàs cansat? — Una mica. (S'ha aixecat a les quatre del matí.)

4. Unitat tècnica oficiosa als informes municipals quan la dada exacta no és convenient.

   Una mica d'humitat al subsol.

Cf. ho notes?, aquí al costat.

Expressió espacial que no manté relació estable amb la proximitat física real.

1. A poca distància (ús estricte, poc freqüent).

2. A una distància d'entre quinze minuts i una hora amb cotxe, sempre que no hi hagi obres.

   — On és el mas? — Aquí al costat. (A trenta-vuit quilòmetres.)

3. A qualsevol punt entre Tarragona i Lleida, segons l'origen del parlant.

4. Lloc al qual l'interlocutor no pensa anar però que esmenta amb afecte.

   PortAventura? Aquí al costat. Però no hi vaig mai.

Cf. una mica, cunyat, cunyada.

1. Membre de la família política.

2. Persona que, sense títol acreditat, ostenta autoritat reconeguda en castells, arqueologia romana, viticultura, dret administratiu i normativa lingüística catalana, sovint simultàniament.

   El meu cunyat diu que aquell aqüeducte és del segle II, però el meu cunyat també diu que el català correcte és el de Reus.

3. Font no oficial però freqüentment citada en converses familiars i institucionals.

   Segons em va dir un cunyat, el ple municipal va estar bé.

Sin. expert, font ben informada. Cf. ho notes?.

Referència temporal d'aparença innocent que permet explicar qualsevol episodi sense assumir el pes excessiu de la cronologia.

1. Moment recent no especificat.

   L'altre dia vaig veure la teva tia al mercat.

2. Interval situat entre ahir i l'any en què vas canviar de gestor, segons l'emoció del relat.

3. Data citada per evitar comprovar un calendari, una agenda o la pròpia coherència.

   L'altre dia ho van dir al ple. Ningú no va demanar quin ple.

4. Passat invocat amb una seguretat molt superior a l'evidència disponible.

Cf. una mica, bueno.

1. Expressió d'ànim adreçada a algú que dubta, s'encalla o fa veure que encara s'ho pensa.

   Va va, puja, que la plaça no s'omplirà sola.

2. Ordre suau perquè un tercer s'afanyi sense haver d'admetre formalment que s'està fent tard.

3. Fórmula de tancament d'una discussió que, en realitat, no s'ha resolt gens.

   Va va, deixem-ho aquí, va dir tothom abans de continuar vint minuts més.

4. Eina de govern domèstic, veïnal o quasi municipal quan ningú no té autoritat suficient però algú ha d'acabar prenent la decisió.

Cf. bueno, cunyat, cunyada.

1. Partícula d'arrencada d'una frase quan el parlant encara no sap ben bé com la continuarà.

2. Senyal que una conversa està a punt de canviar de direcció sense avisar gaire.

   Bueno, això del pressupost ja ho mirarem després de festes.

3. Expressió de resignació continguda davant una realitat que no mereix prou energia per ser combatuda.

4. Mecanisme verbal per abandonar una discussió mantenint, si pot ser, una aparença de cordialitat civil.

   Bueno, ja en parlarem, va dir abans de desaparèixer exactament un mes.

Cf. l'altre dia, va va.