Una colla castellera fictícia del Camp de Tarragona ha presentat aquest dimarts una proposta perquè el romesco sigui reconegut oficialment com a element estructural de la pinya. Segons el document intern, la salsa no només acompanya els calçots i les decisions difícils, sinó que també "aglutina voluntats, fa callar discussions laterals i genera una sensació de base comuna que cap reunió tècnica ha sabut reproduir".
La petició arriba després d'un assaig en què diversos castellers van comprovar que la pinya es compactava amb més rapidesa quan algú deixava una safata de pa torrat i romesco al costat de la porta. Fonts de la colla asseguren que no es tracta de barrejar gastronomia i seguretat, sinó de reconèixer una realitat coneguda a Valls, Tarragona, Reus i qualsevol masia amb taula llarga: ningú abandona una estructura humana si encara queda salsa.
"El folre ajuda, però el romesco evita que la gent marxi abans de parlar del segon intent."
El protocol proposat divideix el romesco en tres nivells d'ús: cohesió bàsica, reforç emocional i emergència de diada complicada. El primer s'aplicaria als assajos ordinaris; el segon, quan apareixen cosins que opinen de castells sense treure's les ulleres de sol; i el tercer, exclusivament, després d'un intent desmuntat amb més silencis que explicacions. També es recomana mantenir separada la salsa de calçot "per respecte històric i per evitar debats que el Camp encara no està preparat per resoldre".
Diversos tècnics municipals consultats han admès que la proposta podria obrir una nova línia d'estudi sobre aliments amb funció cívica, al costat del vermut de diumenge, l'avellana de Reus i el cafè pres massa tard a la Rambla Nova. Mentrestant, la colla continuarà fent proves amb pa, culleres petites i una prudència molt tarragonina: avançar poc, discutir-ho tot i no deixar mai el morter massa lluny de la pinya.